white christmas? wet xmas!

Sé que fa dies que no escric, però és que tenia preparada una bomba informativa. El pla era perfecte, vosaltres obrieu el blog i us trobaveu unes fotos espectaculars de la ciutat nevada, amb una bonica nota explicant la màgia de Toronto sota la neu. Tenia la redacció gairebé tancada dins el meu cap i només faltava que el moment es fes realitat per publicar una nova entrada.

Però la realitat s'ha encarregat d'esguerrar-me la sorpresa, i tot que a les prediccions meteorològiques hi havia dibuixos de bonics cristalls de neu, un cop aquests han començat a caure del cel, han provocat més d'una decepció.

Dilluns va nevar, sí, però a l'estil Barcelona. Aquell que tots coneixem tant bé, perquè el vivim cada 5 anys aproxiamandent. És allò de: "que neva, que neva!" però quan pares la mà, o quan mires el terra: on és la neu? Ha desaparegut.

Què hi farem, hi haurà una propera vegada. I així ha estat, aquesta nit. La segona nevada Tornotontera de la temporada ha estat estil Montseny. Ho ha deixat tot enfarinat (podem comptar, sent optimistes, un centímetre de neu) i poca cosa més.

Poca cosa més? Nooo després de la nevada nocturna s'ha iniciat el desastre. S'ha posat a ploure! Imagineu-vos què vol dir això. La imatge bucòlica de la ciutat nevada, a la merda. El romanticisme de caminar sota la neu que cau suaument del cel, a la merda. La remota possibilitat d'arribar a la uni amb els peus secs, a la merda. I de regal, bassals per tot arreu perquè la neu no deixa marxar bé l'aigua, calor perquè han pujat les temperatures però una segueix abrigant-se com si estiguéssim sota zero, i una (possible, encara no ha passat) relliscada quan es geli tota l'aigua que ha caigut.

Bé, res no és perfecte, la previsió meteorològica anuncia més neu (encara que tímidament) els propers dies (i un fred que te cagues per divendres, però aquest és un altre tema). I, si més no, podem treure quelcom positiu del dia d'avui: havent començat amb la pitjor situació, a partir d'aquí la neu només pot tornar-se més i més amable (no m'ho crec ni jo, però queda la mar de maco com a final).