La casa (inclou el subcapítol tan esperat, La Rentadora)

La part cèntrica de Toronto, allà on passa tot, és Downtown, que els seus habitants divideixen en zones est i oest. Jo vics a l'est, al límit del que es considera zona "segura". Què vol dir això? doncs que els comentaris van des de: "al sud est del carrer de casa hi ha prostitutes, però són molt maques i simpàtiques" (la noia que em regolla el pis), "en aquest carrer a la nit pots trobar-te gent una mica desagradable (el noi que va ensenyar-me Toronto el primer cap de setmana), "Jarvis! (el nom del meu carrer), a partir d'allà és perillós, vigila (l'administrativa de la facultat), "a aquest parc (relativament prop de casa) no s'hi ha d'anar, ni de dia ni de nit" (noi irlandes ensenyant-me un mapa turístic).

La veritat és que un carrer cap a l'oest hi tinc Church st. l'epicentre del barri gay de Toronto, i el següent és Yonge, un dels principals carrers de la ciutat, amb botigues i tota mena de restaurants oberts a totes hores. Si que és cert que jo visc al final d'aquesta zona, però no tinc cap sensació de perill, quan és fosc intento no caminar pel carrer de casa, però més que res perquè hi ha poca gent, i sempre m'hi acosto des de Yonge, que a més és més distret.

El meu edifici és un bloc d'apartaments. L'entrada del carrer, de vidre, t'anuncia que hi ha càmeres de vigilància 24 hores (que jo no he aconseguit descobrir i començo a pensar que en realitat no hi ha res) i t'avisa de la prohibició de fumar (retingueu aquest detall). Tot plegat, sembla que donin gran importància a la seguretat.

Aleshores entres en un passadís llarg, emoquetat amb una d'aquestes moquetes velles i ronyoses que tan odiem quan anem a hotels londinencs (o hostals, o cases, o...) amb tot de portes a banda i banda marcades amb un número. Els marcs de les portes estan a mig pintar, en una operació de posta al dia que sembla no acabar mai. Tot plegat il·luminat per un fluorescent blanc que no s'apaga mai però que sembla que hagi de començar a fallar en qualsevol moment...

Al final d'aquest passadís trobem la porta 810, la meva. Després de tanta història per la segureta resulta que els panys són una merda. En té dos, però un d'ells no he aconseguit tancar-lo mai, i l'altre és un pany del rollo baldó de lavabo, que si no tanques un cop ets a dins de casa la porta queda oberta des de l'exterior (tal i com està ara!)

Bé, el meu pis és com una caixa de mistos, petitet petitet, rollo els minipisos que ens volia endossar la ministra aquella, però com que no té cap aire sinistre no s'adhiu al rollo que estic intentant donar a aquesta entrada, així que no m'hi entretinc.

I, per fi, LA RENTADORA

Això si que és peli de terror total. Just al costat de la meva porta n'hi ha una de central que et dona pas al soterrani... baixes unes escales i et trobes davant d'una altra porta que diu "LAUNDRY ROOM, 9:00 am - 9.00 pm" obres, i més escales. I allà, a les entranyes de l'edifici, allà on no et pot sentir ningú, allà on passen tots els assassinats més sanguinosos de les pelis de terror adolescents, trobes una sala amb tot de rentadores a un costat, assecadores a l'altre i una butaca i quatre llibres al fons.

Entres dins la sala, esperant no trobar ningú, poses el sabó, poses la roba, tries el programa, poses la targeta amb els calers, i deixes que la roba es renti (mitja hora, ja us diré els resultats, no ho acabo de tenir clar). Tornes, (recordeu, escales avall, por de quedar-se tancat al soterrani, assegurar-se que el boig no volta per allà...), treus la roba de la rentadora i corrents la passes a l'assecadora (cagant-te en tot perquè ha explotat un cleenex durant el procés, estava convençuda que havia mirat totes les butxaques), tries el programa, tornes a pagar, i a esperar una hora més. Els resultats? els sab´re d'aquí mitja hora, espero que m'hagi quedat sense roba!!