situació inicial

Ja sóc a Toronto! així que després de 24 hores m'he decidit a fer un petit resum per aquells que us moriu de ganes de saber què passa per aquí. La intenció inicial era fer-lo curt, però ja em coneixeu... com a mínim us he separat els subtemes per punts, tot un detall, no trobeu?

1. El vol va anar bé. Durant les primeres dues hores mogudet, en alguns moments fins al punt de voler agafar-me al tio del costat o fer mama por (especialment quan demanaven als assafatos i assafates que seiessin, amb veu molt seria), però durant la travessia damunt l'oceà tot correcte.

2. Ja he fet molts amics, si considereu com a tal el parell de nois que van venir a buscar-me a l'aeroport per ordre de la professora, la noia que va passar-me les claus del pis i em va acompanyar a sopar, i el noi amb qui m'escric mails per mirar de quedar un dia. ah! i no sé quina mena d'encarregat de l'edifici que m'ha epxlicat on trobar menjar barato (germans Delos, no es poden fer amics en menys de 24 hores! així que no em feu més aquesta pregunta, ok?)

3. El barri de suposa que és maco, com a mínim és de les zones que es visita de Toronto. Jo només l'he vist de nit i avui per buscar un super, per tant, no emetré encara una opinió per no haver-me de fer enrerra més endavant. Demà sortiré d'exploració.

4. La gran aventura del dia: anar a comprar al super. Ja em teniu a mi sortint de casa amb el carret de la compra. El superintendent o com es digui em para a la porta i em té deu minuts, que si m'he d'anar a presentar a no sé qui, que si el temps és bo (en aquest país tenen una obsessió amb el temps, bé, vosaltres també), que si per anar a la universitat he d'agafar no sé quins autobusos o buscar-me una bici, si sé anar amb bici i no em fa por el fred... i també m'ha assenyalat dos supers barats. Així que m'encamino decidida cap allà. Camina que caminaras, en trobo un, entro, i decideixo que aquell serà el meu super de confiança. Aquest és un fet escencial per sentir-te d'un lloc. Així doncs he decidit repassar-me amb calma tots els passadissos, per descobrir els secrets del super. He comprat preus, he triat productes, fins i tot he fet un amic (un altre!) a la cua de la caixa. I, de cop, a l'últim moment, m'han dit que no acceptaven visa!! senyores, senyors, quin desencís, tots els mues esforços llançats per la borda. He hagut de deixar tots els productes allà mateix (i superar la vergonya que suposa això), i marxar cap a un nou destí. Per sort, la segona opció ha estat la bona i, ara si, puc dir que ja tinc super!!

5. Casa meva es mereix un capítol a part, ho deixo per un altre moment. Només un avanç: és un cop de puny

6. I el dissabte a la tarda? doncs mirant series de TV. Pot semblar trist, pot semblar estúpid, jo a Toronto i mirant la tele tancada a casa. Ho sé, però què carai, no representa que he de fer vida normal? un dissabte a casa (i a més amb l'excusa del jet lag) no fa mal a ningú, i prometo que demà surto d'exploració. Paraula d'escolta