Cronologia de la tornada, o com sobreviure a un dia molt llarg

6.15 am. Sona el despertador (llegeixis, el pare em desperta)

6.40 am Cap a l'aeroport, amb pluja i mig Catalunya a la carretera

7.20 am En Nil s'afegeix a l'equip de viatje

8.00 am A la cua de facturació d'air France. A Paris hi ha vaga de controladors i, no sabem encara perquè, això enlenteix la cua considerablement. A més d'aguantar la son que portem a sobre ens toca anar escoltant el típic home que no para de queixar-se. (Imagineu-vos en Joan Lluís Bozzo - el de Oh Europa - remugant sense parar: "Això és culpa d'en Montilla! - i d'en Zapatero!, afegeix la dona" "Pobres catalans!"...

8.50 am Davant el mostrador de facturació ens comuniquen que l'avió cap a Paris porta tres hores de retard i que, per tant, perdo segur la connexió. Passem a una altra cua, per veure si hi ha sort i em poden col·locar en un avió de KLM que va a Amsterdam i d'allà volar a Toronto.

9.30 am Després de més de mitja hora a la segona cua, i amb un parell de nous especímens pesats que no paren de queixar-se, em fan anar corrents a facturar - cola't al control d'entrada o no arrives, paraules textuals - i m'enlairo cap a Amsterdam

12.30 pm Arrivem a Amsterdam amb retard i perdo la connexió. Em dónen un altre vol per les 6 de la tarda, i com a premi de consolació, un val de 10 euros per comprar-me menjar, cinc minuts de trucades gratuïtes i un descompte de 50 euros pel proper vol que faci amb la companyia.

18.00 pm Després de passar un enèsim control de seguretat a la mateixa porta d'embarcament (primer cop que m'hi trobo, amb detectors de metalls i tota la pesca), per fi volem cap a Toronto. Cal reconèixer que anar recolocada d'última hora té avantatges. Porto tot el dia volant als seients de les sortides d'emergència, amb un espai per les cames considerable! (llàstima que no m'hagin donat seients de primera classe...)

20.00 pm (hora local, 2.00 am a Barcelona) Arrivo a Toronto, començo la darrera tanda de controls de seguretat:
1. A la sortida de l'avió. La tia borde que demana els passaport em pregunta que vinc a fer i diu que no entén el que li dic (jo estic feta pols, ni vocalitzo, ni res...). Em passa al controlador dels que hi ha problemes. Resultat, cinc minuts mirant-se el meu passaport, preguntant què vinc a fer, què estudio, on, si tinc cartes del professor... molt amable, això si, però vull anar a casa.
2. Al control normal de passaports. Hi ha com deu files, i, com no, em poso a la més lenta, tant que d'una sala plena ens quedem gairebé sols els de la meva fila - tothom flipa -. Quan m'arriva el torn, la noia em torna a preguntar qupe vinc a fer... jo intento fer cara pena i li dic que estic molt cansada. Altre cop, molt amable, em diu que ja ho veu, que espera que pugui descansar aviat i bon viatge, bla bla bla... però la tia m'envia a immigració!!
3. Encara no puc sortir. Em toca fer una tercera fila, no sé ben bé perquè, a immigració, on em tornen a preguntar el mateix i finalment em segellen el passaport

21.00 pm Per fi puc anar a buscar la maleta, i, tot i que em sembla un miracle després del dia que he tingut, apareix a la cinta transportadora!! (jo estava convençudíssima que es perdria)

Ara ja només queda: bus, metro, bus, caminar... i a casa!! Arribo cap a les 11 de la nit, i trobo el meu nou company de pis esperant-me impacient (que, per cert, aquest matí no sé on s'ha posat). Després de tot plegat ja no tinc ni son... però per fi puc descansar!