Hola de nou.
D'acord, no escric mai. Tampoc sé si encara hi ha algú que fa intents de buscar novetats aquí, si hi és, ho sento, mea culpa. I, disculpes de nou, tampoc escriuré ara. Jo ja vaig avisar que era probable que això no durés, és que em fa una maaandraa.
Però pels que volgueu saber notícies meves, tot va bé, molt bé (i, tot i que no té res a veure, ara mateix està fotent la nevada més important des que sóc aquí! que bé! a veure quan dura).
Us deixo un link amb les últimes fotos que he fet. Són de Toronto. Algunes de les platges (si, no tenen mar però tenen platges, dónen al llac Ontario), les altres d'una excursió per un corredor natural que hi ha pràcticament al mig de la ciutat, que bé poder-se sentir al mig del bosc amb el metro al costat!
Apa, prometo que si aquesta nevada és digna de recordar us penjaré fotos. I disculpes de nou per la falta de text!
Fotos Toronto febrer 2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
dimarts, 2 de febrer del 2010
Un cap de setmana al congelador
Aquest cap de setmana he estat a la ciutat de Quebec, una bonica ciutat de caire europeu, capital de la regió, encara que menys coneguda que Montreal (almenys per mi, però cal fer constar que mai he estat mundialment reconeguda pels meus coneixements de geografia). Tinc un amic que treballa per una companyia aerea i té vols tirats de preu, per ell i acompanyants. Així és un xollo viatjar. Em va preguntar si volia anar amb ell, i com puc dir que no a un bitllet d'avió de 30$! per tant, divendres, cap a Quebec!
Per acabar d'abaratir costos ens vam allotjar a través de couchsurfing. La majoria de vosaltres ja deveu conèixer de què va això a hores d'ara, pels que no, es tracta d'una mena d'organització on la gent s'apunta oferint un lloc per dormir a casa seva als viatjants, i a l'hora, es clar, per buscar llocs on dormir quan viatges. Com que trobar lloc per dos és més complicat, més quan no ets parella, vam anar a dues cases diferents. Jo vaig estar amb un noi molt simpàtic i amable, que em va tractar super bé i em va fer sentir com a casa. L'única pega? dormia en un matalàs inflable foradat per algun lloc que m'obligava de despertar-me cada dues hores per tornar-lo a inflar. En fi, res no és perfecte!
Què dir-vos de la ciutat... diuen que aquí va iniciar-se el Canadà! si fins i tot tenen muralles, el summum de l'antiguitat americana! Fora conyes, la part antiga és molt bonica, i turística, amb molts carrers per passejar, botigues... A més vam enganxar el principi del carnaval, que no té res a veure amb el nostre però fa que hi hagi molta gent pel carrer. Hi ha concurs de figures de gel, atraccions de baixades de trineu, penya que es banya en jacuzzis a l'aire lliure (amb gorro de llana al cap, per no morir congelats!)....
Però, atenció, tot això passava a l'agradable temperatura de... -18ºC! (amb sensació tèrmica de -28ºC), casi na. I jo passejant per la ciutat durant quatre hores, calia fer turisme. Per tant, el primer que em vé al cap és: Com collons viu aquesta gent en aquests indrets???? perquè una cosa és aguantar un cap de setmana, i l'altra tot l'hivern. D'acord que aquest ha estat el cap de setmana que ha fet més fred d'aquest any, però és que estan tenint un hivern excepcionalment càlid! Tal com deia el noi mexicà que va allotjar el meu company: aquí en hinvierno no se vive, se sobrevive!
En resum, si un estiu aneu al Canadà, passeu per Quebec. si hi aneu a l'hivern, que la sort us acompanyi! perquè això és com viure dins una càmara frigorífica!
Aquí podeu veure algunes fotos.
Per acabar d'abaratir costos ens vam allotjar a través de couchsurfing. La majoria de vosaltres ja deveu conèixer de què va això a hores d'ara, pels que no, es tracta d'una mena d'organització on la gent s'apunta oferint un lloc per dormir a casa seva als viatjants, i a l'hora, es clar, per buscar llocs on dormir quan viatges. Com que trobar lloc per dos és més complicat, més quan no ets parella, vam anar a dues cases diferents. Jo vaig estar amb un noi molt simpàtic i amable, que em va tractar super bé i em va fer sentir com a casa. L'única pega? dormia en un matalàs inflable foradat per algun lloc que m'obligava de despertar-me cada dues hores per tornar-lo a inflar. En fi, res no és perfecte!
Què dir-vos de la ciutat... diuen que aquí va iniciar-se el Canadà! si fins i tot tenen muralles, el summum de l'antiguitat americana! Fora conyes, la part antiga és molt bonica, i turística, amb molts carrers per passejar, botigues... A més vam enganxar el principi del carnaval, que no té res a veure amb el nostre però fa que hi hagi molta gent pel carrer. Hi ha concurs de figures de gel, atraccions de baixades de trineu, penya que es banya en jacuzzis a l'aire lliure (amb gorro de llana al cap, per no morir congelats!)....
Però, atenció, tot això passava a l'agradable temperatura de... -18ºC! (amb sensació tèrmica de -28ºC), casi na. I jo passejant per la ciutat durant quatre hores, calia fer turisme. Per tant, el primer que em vé al cap és: Com collons viu aquesta gent en aquests indrets???? perquè una cosa és aguantar un cap de setmana, i l'altra tot l'hivern. D'acord que aquest ha estat el cap de setmana que ha fet més fred d'aquest any, però és que estan tenint un hivern excepcionalment càlid! Tal com deia el noi mexicà que va allotjar el meu company: aquí en hinvierno no se vive, se sobrevive!
En resum, si un estiu aneu al Canadà, passeu per Quebec. si hi aneu a l'hivern, que la sort us acompanyi! perquè això és com viure dins una càmara frigorífica!
Aquí podeu veure algunes fotos.
divendres, 15 de gener del 2010
Cronologia de la tornada, o com sobreviure a un dia molt llarg
6.15 am. Sona el despertador (llegeixis, el pare em desperta)
6.40 am Cap a l'aeroport, amb pluja i mig Catalunya a la carretera
7.20 am En Nil s'afegeix a l'equip de viatje
8.00 am A la cua de facturació d'air France. A Paris hi ha vaga de controladors i, no sabem encara perquè, això enlenteix la cua considerablement. A més d'aguantar la son que portem a sobre ens toca anar escoltant el típic home que no para de queixar-se. (Imagineu-vos en Joan Lluís Bozzo - el de Oh Europa - remugant sense parar: "Això és culpa d'en Montilla! - i d'en Zapatero!, afegeix la dona" "Pobres catalans!"...
8.50 am Davant el mostrador de facturació ens comuniquen que l'avió cap a Paris porta tres hores de retard i que, per tant, perdo segur la connexió. Passem a una altra cua, per veure si hi ha sort i em poden col·locar en un avió de KLM que va a Amsterdam i d'allà volar a Toronto.
9.30 am Després de més de mitja hora a la segona cua, i amb un parell de nous especímens pesats que no paren de queixar-se, em fan anar corrents a facturar - cola't al control d'entrada o no arrives, paraules textuals - i m'enlairo cap a Amsterdam
12.30 pm Arrivem a Amsterdam amb retard i perdo la connexió. Em dónen un altre vol per les 6 de la tarda, i com a premi de consolació, un val de 10 euros per comprar-me menjar, cinc minuts de trucades gratuïtes i un descompte de 50 euros pel proper vol que faci amb la companyia.
18.00 pm Després de passar un enèsim control de seguretat a la mateixa porta d'embarcament (primer cop que m'hi trobo, amb detectors de metalls i tota la pesca), per fi volem cap a Toronto. Cal reconèixer que anar recolocada d'última hora té avantatges. Porto tot el dia volant als seients de les sortides d'emergència, amb un espai per les cames considerable! (llàstima que no m'hagin donat seients de primera classe...)
20.00 pm (hora local, 2.00 am a Barcelona) Arrivo a Toronto, començo la darrera tanda de controls de seguretat:
1. A la sortida de l'avió. La tia borde que demana els passaport em pregunta que vinc a fer i diu que no entén el que li dic (jo estic feta pols, ni vocalitzo, ni res...). Em passa al controlador dels que hi ha problemes. Resultat, cinc minuts mirant-se el meu passaport, preguntant què vinc a fer, què estudio, on, si tinc cartes del professor... molt amable, això si, però vull anar a casa.
2. Al control normal de passaports. Hi ha com deu files, i, com no, em poso a la més lenta, tant que d'una sala plena ens quedem gairebé sols els de la meva fila - tothom flipa -. Quan m'arriva el torn, la noia em torna a preguntar qupe vinc a fer... jo intento fer cara pena i li dic que estic molt cansada. Altre cop, molt amable, em diu que ja ho veu, que espera que pugui descansar aviat i bon viatge, bla bla bla... però la tia m'envia a immigració!!
3. Encara no puc sortir. Em toca fer una tercera fila, no sé ben bé perquè, a immigració, on em tornen a preguntar el mateix i finalment em segellen el passaport
21.00 pm Per fi puc anar a buscar la maleta, i, tot i que em sembla un miracle després del dia que he tingut, apareix a la cinta transportadora!! (jo estava convençudíssima que es perdria)
Ara ja només queda: bus, metro, bus, caminar... i a casa!! Arribo cap a les 11 de la nit, i trobo el meu nou company de pis esperant-me impacient (que, per cert, aquest matí no sé on s'ha posat). Després de tot plegat ja no tinc ni son... però per fi puc descansar!
6.40 am Cap a l'aeroport, amb pluja i mig Catalunya a la carretera
7.20 am En Nil s'afegeix a l'equip de viatje
8.00 am A la cua de facturació d'air France. A Paris hi ha vaga de controladors i, no sabem encara perquè, això enlenteix la cua considerablement. A més d'aguantar la son que portem a sobre ens toca anar escoltant el típic home que no para de queixar-se. (Imagineu-vos en Joan Lluís Bozzo - el de Oh Europa - remugant sense parar: "Això és culpa d'en Montilla! - i d'en Zapatero!, afegeix la dona" "Pobres catalans!"...
8.50 am Davant el mostrador de facturació ens comuniquen que l'avió cap a Paris porta tres hores de retard i que, per tant, perdo segur la connexió. Passem a una altra cua, per veure si hi ha sort i em poden col·locar en un avió de KLM que va a Amsterdam i d'allà volar a Toronto.
9.30 am Després de més de mitja hora a la segona cua, i amb un parell de nous especímens pesats que no paren de queixar-se, em fan anar corrents a facturar - cola't al control d'entrada o no arrives, paraules textuals - i m'enlairo cap a Amsterdam
12.30 pm Arrivem a Amsterdam amb retard i perdo la connexió. Em dónen un altre vol per les 6 de la tarda, i com a premi de consolació, un val de 10 euros per comprar-me menjar, cinc minuts de trucades gratuïtes i un descompte de 50 euros pel proper vol que faci amb la companyia.
18.00 pm Després de passar un enèsim control de seguretat a la mateixa porta d'embarcament (primer cop que m'hi trobo, amb detectors de metalls i tota la pesca), per fi volem cap a Toronto. Cal reconèixer que anar recolocada d'última hora té avantatges. Porto tot el dia volant als seients de les sortides d'emergència, amb un espai per les cames considerable! (llàstima que no m'hagin donat seients de primera classe...)
20.00 pm (hora local, 2.00 am a Barcelona) Arrivo a Toronto, començo la darrera tanda de controls de seguretat:
1. A la sortida de l'avió. La tia borde que demana els passaport em pregunta que vinc a fer i diu que no entén el que li dic (jo estic feta pols, ni vocalitzo, ni res...). Em passa al controlador dels que hi ha problemes. Resultat, cinc minuts mirant-se el meu passaport, preguntant què vinc a fer, què estudio, on, si tinc cartes del professor... molt amable, això si, però vull anar a casa.
2. Al control normal de passaports. Hi ha com deu files, i, com no, em poso a la més lenta, tant que d'una sala plena ens quedem gairebé sols els de la meva fila - tothom flipa -. Quan m'arriva el torn, la noia em torna a preguntar qupe vinc a fer... jo intento fer cara pena i li dic que estic molt cansada. Altre cop, molt amable, em diu que ja ho veu, que espera que pugui descansar aviat i bon viatge, bla bla bla... però la tia m'envia a immigració!!
3. Encara no puc sortir. Em toca fer una tercera fila, no sé ben bé perquè, a immigració, on em tornen a preguntar el mateix i finalment em segellen el passaport
21.00 pm Per fi puc anar a buscar la maleta, i, tot i que em sembla un miracle després del dia que he tingut, apareix a la cinta transportadora!! (jo estava convençudíssima que es perdria)
Ara ja només queda: bus, metro, bus, caminar... i a casa!! Arribo cap a les 11 de la nit, i trobo el meu nou company de pis esperant-me impacient (que, per cert, aquest matí no sé on s'ha posat). Després de tot plegat ja no tinc ni son... però per fi puc descansar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
