Pels que no teniu facebook. Aquí van les primeres fotos de Toronto
Cliqueu AQUÍ per veure-les
dijous, 19 de novembre del 2009
dimecres, 18 de novembre del 2009
la classe
Avui he anat a una classe de doctorat, de la que he obtinut les següents conclusions:
- A nivell acadèmic la cosa és força similar a casa nostra. I aquí que cadascú ho interpreti com vulgui, jo encara he de decidir què significa això per mi.
- En tot el que envolta la classe i no és estrictament acadèmic, s'ho munten molt millor. M'explico
1. Una aula grossa, amb butaques (atenció, butaques!!!) preparades per prendre apunts, és a dir, cadascuna amb una tauleta individual. Però, repeteixo, butaques!
2. Erem uns 20 persones, totes en semicercle mirant la taula de davant i la pissara. A l'espai que hi quedava al mig hauriem pogut ballar-hi (de fet, hi hem ballat, alguns més que altres però)
3. La gent bevia i menjava sense que això suposés cap interrupció a la classe ni molestés ningú
4. És més, els alumnes porten menjar per compartir, i hem acabat tots sopant rice and piece mentre escoltavem un rollo sobre espiritualitat negra (una exposició bastant pal, s'ha de dir)
Alumnes, professors, hi ha molts detalls que poden ajudar a fer una classe més agradable, i moltes coses que ens poden semblar ofensives (no mengeu a classe!) però que, si hi donem una volta, no tenen en el fons gaires motius per ser-ho. Potser així no millorarà la docència, però si més no fa més agradable ser a l'aula. Eps! i tothom estava super atent!
- A nivell acadèmic la cosa és força similar a casa nostra. I aquí que cadascú ho interpreti com vulgui, jo encara he de decidir què significa això per mi.
- En tot el que envolta la classe i no és estrictament acadèmic, s'ho munten molt millor. M'explico
1. Una aula grossa, amb butaques (atenció, butaques!!!) preparades per prendre apunts, és a dir, cadascuna amb una tauleta individual. Però, repeteixo, butaques!
2. Erem uns 20 persones, totes en semicercle mirant la taula de davant i la pissara. A l'espai que hi quedava al mig hauriem pogut ballar-hi (de fet, hi hem ballat, alguns més que altres però)
3. La gent bevia i menjava sense que això suposés cap interrupció a la classe ni molestés ningú
4. És més, els alumnes porten menjar per compartir, i hem acabat tots sopant rice and piece mentre escoltavem un rollo sobre espiritualitat negra (una exposició bastant pal, s'ha de dir)
Alumnes, professors, hi ha molts detalls que poden ajudar a fer una classe més agradable, i moltes coses que ens poden semblar ofensives (no mengeu a classe!) però que, si hi donem una volta, no tenen en el fons gaires motius per ser-ho. Potser així no millorarà la docència, però si més no fa més agradable ser a l'aula. Eps! i tothom estava super atent!
dissabte, 14 de novembre del 2009
situació inicial
Ja sóc a Toronto! així que després de 24 hores m'he decidit a fer un petit resum per aquells que us moriu de ganes de saber què passa per aquí. La intenció inicial era fer-lo curt, però ja em coneixeu... com a mínim us he separat els subtemes per punts, tot un detall, no trobeu?
1. El vol va anar bé. Durant les primeres dues hores mogudet, en alguns moments fins al punt de voler agafar-me al tio del costat o fer mama por (especialment quan demanaven als assafatos i assafates que seiessin, amb veu molt seria), però durant la travessia damunt l'oceà tot correcte.
2. Ja he fet molts amics, si considereu com a tal el parell de nois que van venir a buscar-me a l'aeroport per ordre de la professora, la noia que va passar-me les claus del pis i em va acompanyar a sopar, i el noi amb qui m'escric mails per mirar de quedar un dia. ah! i no sé quina mena d'encarregat de l'edifici que m'ha epxlicat on trobar menjar barato (germans Delos, no es poden fer amics en menys de 24 hores! així que no em feu més aquesta pregunta, ok?)
3. El barri de suposa que és maco, com a mínim és de les zones que es visita de Toronto. Jo només l'he vist de nit i avui per buscar un super, per tant, no emetré encara una opinió per no haver-me de fer enrerra més endavant. Demà sortiré d'exploració.
4. La gran aventura del dia: anar a comprar al super. Ja em teniu a mi sortint de casa amb el carret de la compra. El superintendent o com es digui em para a la porta i em té deu minuts, que si m'he d'anar a presentar a no sé qui, que si el temps és bo (en aquest país tenen una obsessió amb el temps, bé, vosaltres també), que si per anar a la universitat he d'agafar no sé quins autobusos o buscar-me una bici, si sé anar amb bici i no em fa por el fred... i també m'ha assenyalat dos supers barats. Així que m'encamino decidida cap allà. Camina que caminaras, en trobo un, entro, i decideixo que aquell serà el meu super de confiança. Aquest és un fet escencial per sentir-te d'un lloc. Així doncs he decidit repassar-me amb calma tots els passadissos, per descobrir els secrets del super. He comprat preus, he triat productes, fins i tot he fet un amic (un altre!) a la cua de la caixa. I, de cop, a l'últim moment, m'han dit que no acceptaven visa!! senyores, senyors, quin desencís, tots els mues esforços llançats per la borda. He hagut de deixar tots els productes allà mateix (i superar la vergonya que suposa això), i marxar cap a un nou destí. Per sort, la segona opció ha estat la bona i, ara si, puc dir que ja tinc super!!
5. Casa meva es mereix un capítol a part, ho deixo per un altre moment. Només un avanç: és un cop de puny
6. I el dissabte a la tarda? doncs mirant series de TV. Pot semblar trist, pot semblar estúpid, jo a Toronto i mirant la tele tancada a casa. Ho sé, però què carai, no representa que he de fer vida normal? un dissabte a casa (i a més amb l'excusa del jet lag) no fa mal a ningú, i prometo que demà surto d'exploració. Paraula d'escolta
1. El vol va anar bé. Durant les primeres dues hores mogudet, en alguns moments fins al punt de voler agafar-me al tio del costat o fer mama por (especialment quan demanaven als assafatos i assafates que seiessin, amb veu molt seria), però durant la travessia damunt l'oceà tot correcte.
2. Ja he fet molts amics, si considereu com a tal el parell de nois que van venir a buscar-me a l'aeroport per ordre de la professora, la noia que va passar-me les claus del pis i em va acompanyar a sopar, i el noi amb qui m'escric mails per mirar de quedar un dia. ah! i no sé quina mena d'encarregat de l'edifici que m'ha epxlicat on trobar menjar barato (germans Delos, no es poden fer amics en menys de 24 hores! així que no em feu més aquesta pregunta, ok?)
3. El barri de suposa que és maco, com a mínim és de les zones que es visita de Toronto. Jo només l'he vist de nit i avui per buscar un super, per tant, no emetré encara una opinió per no haver-me de fer enrerra més endavant. Demà sortiré d'exploració.
4. La gran aventura del dia: anar a comprar al super. Ja em teniu a mi sortint de casa amb el carret de la compra. El superintendent o com es digui em para a la porta i em té deu minuts, que si m'he d'anar a presentar a no sé qui, que si el temps és bo (en aquest país tenen una obsessió amb el temps, bé, vosaltres també), que si per anar a la universitat he d'agafar no sé quins autobusos o buscar-me una bici, si sé anar amb bici i no em fa por el fred... i també m'ha assenyalat dos supers barats. Així que m'encamino decidida cap allà. Camina que caminaras, en trobo un, entro, i decideixo que aquell serà el meu super de confiança. Aquest és un fet escencial per sentir-te d'un lloc. Així doncs he decidit repassar-me amb calma tots els passadissos, per descobrir els secrets del super. He comprat preus, he triat productes, fins i tot he fet un amic (un altre!) a la cua de la caixa. I, de cop, a l'últim moment, m'han dit que no acceptaven visa!! senyores, senyors, quin desencís, tots els mues esforços llançats per la borda. He hagut de deixar tots els productes allà mateix (i superar la vergonya que suposa això), i marxar cap a un nou destí. Per sort, la segona opció ha estat la bona i, ara si, puc dir que ja tinc super!!
5. Casa meva es mereix un capítol a part, ho deixo per un altre moment. Només un avanç: és un cop de puny
6. I el dissabte a la tarda? doncs mirant series de TV. Pot semblar trist, pot semblar estúpid, jo a Toronto i mirant la tele tancada a casa. Ho sé, però què carai, no representa que he de fer vida normal? un dissabte a casa (i a més amb l'excusa del jet lag) no fa mal a ningú, i prometo que demà surto d'exploració. Paraula d'escolta
dimecres, 11 de novembre del 2009
Prèvia
Divendres al matí agafo l'avió. Per tant ara hauria d'estar fent la maleta i deixant-ho tot a punt. Però les coses s'han de fer amb calma, així que he deicidit prendre'm uns minuts per crear un blog del viatge. Avui en dia no ets ningú si no tens blog, i menys si no tens blog mentre ets fora de casa (amb tot el carinyo pels que en teniu, eh!), i, siguem sincers, molts m'heu demanat que us escrigui explicant com em va tot, així que, què millor que fer-ho en una sola versió! Els que tingueu ganes de saber com estic a punt de morir congelada, o com punyetes funciona el tema de les rentadores col·lectives (que em preocupa, i molt! ja us en parlaré), podeu venir aquí de tant en tant. Els que no, no us preocupeu, us seguiré enviant mails (curtets, del meu estil), explicant els detalls de cada àrea, segons el que us pertoqui ;)
Per últim, aquesta pàgina és un bon proposit, no una promesa. Fins avui no he aconseguit MAI mantenir un diari personal més d'un parell de dies. Però tothom pot canviar, qui sap si ara ha arribat el meu moment dietari. Per tant, ho intentaré, aquest és tot el meu compromís.
Ens veiem a Toronto!
Per últim, aquesta pàgina és un bon proposit, no una promesa. Fins avui no he aconseguit MAI mantenir un diari personal més d'un parell de dies. Però tothom pot canviar, qui sap si ara ha arribat el meu moment dietari. Per tant, ho intentaré, aquest és tot el meu compromís.
Ens veiem a Toronto!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
